El document que es publica a continuació es va trametre en el 2020 a la Molt Honorable Francina Armengol, presidenta del Govern de les Illes Balears; a la senyora Catalina Cladera, presidenta del Consell de Mallorca; a la senyora Aina Calvo, delegada del Govern a les Illes Balears; al senyor Llorenç Perelló, batle d’Alaró; a la senyora Aina Munar, portaveu del PSOE a l’Ajuntament d’Alaró i a la senyora Aina Sastre, portaveu de Més a l’Ajuntament d’Alaró.

Es pot descarregar també en format pdf.

El tema també ha sigut tractat extensament en l'article del Diario de Mallorca "Las torres y murallas del castillo de Alaró, en riesgo de ruina inminente", publicat el 3 d'agost de 2020. Les fotografies anteriors són de Biel Llodrà, arqueòleg i soci d'Al Rum, i estan centrades en el deteriorament del recinte.

Les administracions són responsables del deteriorament del Castell d’Alaró

Senyora presidenta:

L’Associació Cultural Al Rum, inscrita en el registre d’associacions de les Illes Balears amb el número 5.367, i amb domicili per correspondència al carrer Poador, 52 d’Alaró (07340), dedica la seva tasca a la preservació i difusió del patrimoni alaroner. Per aconseguir aquests objectius ha organitzat una desena d’exposicions (entre les quals destaquen les dedicades al 75è aniversari de l’adveniment de la República, a Cabrit i Bassa o al pintor costumista del segle XIX Gabriel Reinés). També ha publicat una desena de llibres o fulletons i ha preservat elements patrimonials (el darrer és el rescat d’una Marededéu gòtica)

Davant la decepció que suposa la renúncia o ajornament per part del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca a convertir en espai públic la finca on es troba el Castell d’Alaró, l’Associació Cultural Al Rum vol manifestar el següent:

1. La compra de béns immobles d’interès per part de les administracions públiques és la millor manera per preservar el patrimoni artístic i històric. A la vegada, permet posar-lo a l’abast dels ciutadans de manera adequada. Per això sempre hem vist amb bons ulls la passada determinació de les administracions públiques per adquirir la penya del Castell. Sobretot si tenim en compte que el poble d’Alaró ja comprà dues vegades la finca al llarg del segle XIX. Ambdós cops fou requisada per l’Estat i venuda a particulars, el que constitueix una clara injustícia que cal esmenar. Així mateix, inversions compromeses per acords del Parlament Espanyol, mai s’arribaren a executar.

2. Denunciam la incompetència de les administracions públiques. El Govern de l’Estat, el Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca han estat incapaços de finalitzar en quatre anys l’adquisició de la penya del Castell. Sia pels entrebancs de polítics, sia per la seva incapacitat o deixadesa per aportar solucions, des de 2017 no s’ha completat l’expedient. La burocràcia ha estat no una ajuda per aconseguir objectius, sinó un obstacle contra els anhels dels ciutadans alaroners i mallorquins. És aquesta l’administració eficaç i moderna que necessiten els ciutadans? Estan preparades les institucions públiques per preservar el patrimoni illenc?

3. La compra de la penya no és un caprici. El deteriorament de la històrica fortificació és més que evident. Les patologies que presenta tot el sector de l’entrada, especialment el gran aljub, la torre 3, el portal de la torre 2 i tota la murada occidental, amenacen la integritat del conjunt. Pel que fa al sistema hidràulic de la Mola, d’origen islàmic, es troba amb un dels aljubs apuntalat preventivament des de fa més d’una dècada, mentre els altres presenten un estat de conservació delicat. La torre dita de la cova de Sant Antoni amenaça runa imminent, essent possiblement un dels escasos testimonis de torres islàmiques conservades a Mallorca. Ningú posa fre al deteriorament d’un lloc en el qual es visqueren episodis tan importants per a la història illenca com la darrera resistència cristiana després de la invasió musulmana del 902, la conquesta de Jaume I durant el seu segon viatge a Mallorca el 1231 o el fet entre històric i llegendari de la defensa de la fortificació per part de Cabrit i Bassa. La situació no és nova, el Pla de Castells de 1997 ja qualificava de crítica la conservació de les restes.

4. Volem recordar que les administracions públiques són les responsables d’aquesta greu decadència i deteriorament de les murades. Ho són, en primer lloc, perquè el Ministeri d’Hisenda ja és el propietari de la part monumental sense que mai s’hagi preocupat d’exercir les seves obligacions com a titular del bé. Altres administracions són responsables perquè han de fer complir la llei en qüestions de patrimoni. La Constitució espanyola recorda al seu article 46: “Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.”. La Llei 12/1998 de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears ordena globalment “l’acció dels poders públics i dels ciutadans de les Illes Balears en matèria de defensa del patrimoni històric, amb voluntat ferma de transmetre a les generacions venidores el testimoni avui encara ric de la història, l’art i la cultura dels pobles illencs” (Exposició de motius). L’article 22.3 de la mateixa norma estableix que “els poders públics promouran, per tots els mitjans al seu abast, la conservació, la consolidació i la millora dels béns integrants del patrimoni històric de titularitat pública i privada”. El 22.1 diu: “Els béns integrants del patrimoni històric de les Illes Balears han de ser conservats, mantinguts i custodiats pels propietaris, titulars d’altres drets reals i posseïdors, els quals estaran obligats a facilitar la informació que demanin les administracions públiques competents sobre l’estat dels béns i la seva utilització”.

5. Per a Al Rum resulta evident que l’Estat, com a propietari de les murades, i el Govern i el Consell de Mallorca, per la seva obligació de vigilància, són responsables del deteriorament que ja ha sofert aquest Bé d’Interès Cultural declarat l’any 1931. També seran responsables de la degradació futura de les construccions.

6. Fins i tot admetent el canvi de circumstàncies causat per la Covid-19, no podem oblidar la incompetència demostrada per concretar l’adquisició i hem de recordar que, la responsabilitat de les administracions pel que fa a la conservació segueix plenament vigent, encara que hagin renunciat a l’adquisició de la penya.

7. La frustrada compra impedeix la preservació del patrimoni històric, també obstaculitza una gestió eficient d’un espai de gran valor paisatgístic i evita la participació del teixit social alaroner i mallorquí en la preservació, investigació i promoció dels valors del castell.

Ben cordialment.

Alaró, a 7 de juliol de 2020

Gabriel Campins
President d’Al Rum, en nom i representació de la junta directiva