Papers de s’Albufera a l’arxiu de Son Curt

Arran de la venda de Son Curt, els antics propietaris feren donació d’una gran part de l’arxiu familiar a l’Arxiu Municipal d’Alaró (AMA) a través de l’Ajuntament i de l’Associació Cultural Al Rum. El geògraf i soci d’Al Rum, Francesc Lillo, presentà un tast d’aquesta documentació a les Jornades d’Estudis Locals celebrades el mes de febrer a sa Pobla. Aquest és un resum de la seva comunicació.

A un cop de sort podem atribuir la troballa d’un fardell de documentació corresponent a s’Albufera, datada entre el 1860 i el 1895, mesclats entre un munt de papers i fardells de tota casta. Tots els documents provenen de la New Majorca Land Company, la companyia anglesa que va procedir a la dessecació de s’Albufera i que la va explotar ininterrompudament des del 1863 fins el 1896.

Però què hi feia un fardell ben ordenat i classificat de papers de s’Albufera?

El motiu de trobar a Alaró, un poble sense cap relació a s’Albufera és que el misser d’en Lee LaTrobe Bateman –fill i hereu de John Frederic La Trobe Bateman, l’enginyer artífex de les obres de dessecació– va ser durant anys i per a molt distintes qüestions, Pere Sampol Rosselló de Son Curt.

Sampol es va llicenciar en Dret i va exercir a Ciutat al llarg del segle XIX i primeries del segle XX. Els seus representats eren membres de la noblesa i de l’incipient classe empresarial. Ell mateix va ser vicepresident del Banc Agrícola i Comercial, president de la companyia La Isleña, fundador i president de la petita línia de tren d’Alaró a Consell. Va tenir una important activitat política des del conservadorisme. Va ser elegit diputat provincial pel partit conservador un parell d’anys 1882-1884 i 1895. Fou president de la Diputació els anys 1884-85. Va morir el 1914.

Els papers

Aquest fardell de Son Curt complementa el gran arxiu sobre s’Albufera i els anglesos dipositat a l’Arxiu del Regne. Part del seu interès radica sobretot en què comprèn el període final de la propietat en mans dels anglesos i ens mostra un Lee Latrobe Bateman obsessionat en salvar l’empresa i l’explotació agrària i en dur a terme projectes agosarats i nous.

Els documents contenen una part important de correspondència entre Bateman fill i Sampol, també telegrames des de l’oficina de l’Empresa a Sa Pobla, dictàmens, memòries econòmiques i justificatives de les obres, compres de finques i immobles, projectes diversos i qüestions relacionades amb la disputa constant amb Gual de Torrella. La cronologia abarca un període de 35 anys des de 1860 a 1895. En un recompte incomplet per ara hem calculat en prop de 200 documents.

Primers intents de dessecació. 

Els documents més antics, datats el 1860, són molt interessants en part perquè es corresponen a l’etapa anterior a l’arribada dels anglesos en aquestes terres i en part per veure el modus operandi dels oportunistes i especuladors que volgueren treure profit dels avantatges que oferia el Govern per a dessecar aiguamolls, però sense projectes sòlids financerament, ni ben definits des de l’enginyeria hidràulica. Una d’aquestes empreses, la de Sebastià Palet i Companyia, que es subroga la concessió atorgada a Juan Maria de Villaverde, compra terrenys de prat de les grans finques que confrontaven amb la zona humida com Son Marc, Son Mieres, Son Carbonell, Son Morei i Son Serra.

Pla de s’Albufera

Entre tants documents, volem remarcar un pla de s’Albufera inèdit, datat el 1861 i per tant també previ als anglesos i l’altra que podríem datar el 1876 que és un croquis de la distribució dels habitatges de Gatamoix. La petita població de Gatamoix, una colònia agrícola de nova creació per part de la companyia anglesa, va arribar a comptar amb 23 cases distribuïdes en dos carrers, una petita església i una escola pels fills dels treballadors. En el moment de màxim esplendor sembla que va arribar a comptar amb 40 famílies. Les cases eren habitades per dues famílies i les més grans per tres.  

Bagatge

Un dels documents que més destaca per la quantitat d’informació que ens aporta és un conjunt que compren peritatges, reclamacions i valoracions diverses sobre el bagatge, el conjunt de plantes (sesquera, canyet, sussores...) i altres plantes pròpies de les zones de prat que se segaven per fer formiguers per adobar els conreus. Les xifres que es manegen demostren la importància econòmica del bagatge i la disputa per les indemnitzacions que ha de fer l’empresa de dessecació acaben als jutjats.

L’Albufereta

L’escriptura de compra dels Molins de l’Almadrava i de s’Albufereta de 1876 és també un document de gran valor per la gran quantitat de topònims i descripcions de llindars de finques que hi apareixen; hi ha menció en el document d’un pla de s’Albufereta del qual tenim fundades expectatives de poder-lo lligar finalment amb aquest document.

El tramvia

De l’1 de setembre de 1894 a l’1 de juliol de 1895 hi ha diverses cartes dirigides a Sampol : li demana que indagui sobre els requisits que són necessaris per a la construcció d’un tramvia. Aquest partiria del Moll d’Alcúdia, empalmaria amb el camí que va a s’Albufera fins a Ses Canteres, amb l’objecte de transportar materials des del Moll a aquell lloc i el seu retorn.

Assejament constant de Gual de Torrella

Del 1891 trobam un seguit de cartes sempre amb el mateix to de súplica i a sovint humiliant de Lee cap a Sampol i de respostes sempre amb promeses de bon enteniment, per després fer propostes radicalment contràries, al temps que en els jutjats segueix perseguint-lo.

Cartell de les VIII Jornades d'estudis locals de Sa Pobla, celebrades el 23 i 24 de febrer de 2023.

Cartell de les VIII Jornades d'estudis locals de Sa Pobla, celebrades el 23 i 24 de febrer de 2023.

Francesc Lillo presentà un tast de la documentació trobada. Geògraf de formació i naturalista de vocació;  treballa des de l'any 1981 en tasques de conservació de la naturalesa. És també l'autor de la pàgina Crònica de s'Albufera.

S'Albufera. Font: Arxiu d'Andreu Muntaner Darder