ENTREVISTA A NENI VALLÈS

Ha il·lustrat el conte ‘El sen Felet i les bruixes de Son Curt’

✔️  “Ser d’un poble que és escenari de totes aquestes històries pens que li dona un plus de lloc màgic”

Neni Vallés Rechach és gèminis de 1989. Natural d’Alaró és publicista, creativa i artista visual. Treballa principalment el disseny, l’obra gràfica, el collage digital... li interessen especialment el color, trobar ordre dins del caos, crear mons i escenes surrealistes partint de la realitat. Fora de la feina li agrada passejar amb n’Agustina (la seva cussa), provar nous hobbies creatius, mirar pel·lícules, sèries, documentals, anar a concerts... Ha il·lustrat la rondalla ‘El sen Felet i les bruixes de Son Curt’, a partir d’un text d’Antoni Sbert.

Les dues primeres publicacions de la nova proposta d’Al Rum, una col·lecció que reescriu i dibuixa rondalles i llegendes d’Alaró, es presentarà el dissabte dia 3 d’octubre al pati interior de l’Ajuntament. El dia de la fira Gremial es podran adquirir a la parada de la nostra associació.

❓ Pregunta. Com s’aproxima una il·lustradora a un text aliè, a una narració d’una altra persona que, en aquest cas, ni tan sols coneixes?

Resposta. Primer intent llegir-ho només per entendre què diu, sense fer molt de cas a les imatges que m’evoca. Una vegada llegit tot, ja faig l’exercici d’atendre a les imatges que el text em suggereix i començ a treballar quines acompanyen millor al text, quines aporten més al lector. Quan no coneixes qui ha fet el text hi ha una part de respecte cap a la seva veu. Has d’introduir el teu criteri i el teu món amb un equilibri perquè tant l’història escrita com la il·lustrada convisquin i no es tapin una a l’altra.

P. Com alaronera, t’havien contat la rondalla de la cova de ses bruixes de Son Curt? Què pensares en descobrir-la?

R. No, mai. I em va agradar molt quan la vaig descobrir. Sempre m’ha encantat i he tengut com una espècie de fascinació per la relació que té Alaró amb les llegendes i rondalles de bruixes. Ser d’un poble que és escenari de totes aquestes històries pens que li dona un plus de lloc màgic. Ho fa més especial.

P. Els alaroners ens apropam prou a la cultura popular?

R. Cada vegada hi ha més necessitat de conèixer lo nostro i de mantenir-lo. Ajuda molt tenir algú (com per exemple Al Rum) que s’encarrega d’investigar, treballar i d’apropar a la gent aquesta cultura.

P. Has donat molt de color a un text de coves i bruixes, per què creus que ens fascinen tant aquestes històries que, d’entrada, semblen tèrboles i terrorífiques?

R. Pens que potser té a veure en què les sentim, de certa manera, tan nostres. A on passen aquestes històries és a ca nostra. Ens xerren de coves o de possessions amb què nosaltres convivim. Ens xerren de les muntanyes que veim cada dia i ens recorden que estem a casa. Si les bruixes trien aquest lloc per viure és perquè ha de ser més especial i més màgic que un altre. Vull pensar que ens quedam amb això, en com n'és de fascinant.

P. Com veus que petits lectors completin la teva tasca acolorint les pàgines interiors?

R. M’encanta la idea. Pens que és una manera d’enriquir aquest projecte. Tant pel “joc” que suposa, com per entendre que hi haurà tantes il·lustracions com persones les pintin. A més a més, implicant al lector d’aquesta manera, l’història els hi calarà millor perquè se la faran seva.

P. Ja il·lustrares un text de na Silis Campins sobre les carrosses i ara un sobre una rondalla, quin tema de la història o la tradició t’agradaria traduir en imatges?

R. Que complicada aquesta pregunta... Hi ha tants de temes interessants i tants que encara no conec que sé cert que també m’agradarien. Pens molt amb les dones que s’han quedat al marge de les històries que ens han anat contant. Dones que han sostingut les llars i el poble. Estaria bé donar-li el valor al paper que han tengut tant a la vida privada com a la pública. Per una altra banda, tot el que estigui relacionat amb el Castell sempre em pareixerà interessant traduir-ho en imatge.