Search this site
Embedded Files
Associació Cultural d'Alaró
  • Inici
  • L'associació
    • Història
    • Funcions i objectius
    • Comissions de treball
    • Fes-te membre!
    • Recursos
    • Assemblees Associació Al Rum
  • Actualitat
    • Mitjans
    • Xarxes socials
    • Canal de difusió de whataspp
  • Iniciatives
    • Deteriorament del Castell d'Alaró
    • Sa Bastida
    • IV Centenari de l'Oratori del Castell d'Alaró
    • Arxiu Sampol de Son Curt
    • Venda de llibres
    • Itineraris per Alaró
    • Conferències
    • Recuperació del patrimoni
    • Participació en fires i festes
    • Concurs Bookface
    • Jornades Micològiques
    • IV Centenari de l'Església d'Alaró
      • Vídeo conte: Pedra a pedra
    • Centenari Joan Alcover
  • Jornades d'Estudis Locals
    • I Jornades d'Estudis Locals
    • Presentació llibre I JEL
    • II Jornades d'Estudis Locals
  • Petites coses d'Alaró
  • On és?
  • Publicacions
    • Los Damunts, memòria d'un temps passat
    • Toponimia de sa Bastida
    • Un poble en societat
    • Vestes dels Cossiers d’Alaró
    • 1652, Alaró sota la pesta
    • Alaró, carrer a carrer
    • Gabriel Reinés, un pintor costumista del segle XIX
    • La fortificació de sa Bastida a l'antiguitat tardana
    • El Camí d'un poble. Mig segle de la carretera del Castell d'Alaró
    • Estatuària i talla exempta de la parròquia de Sant Bartomeu d’Alaró
    • Amb els peus a terra
    • Els estims d’Alaró de 1693
    • La cuina de Son Manyes
    • Cabrit i Bassa, entre el mite i la història
    • Instants. Paco Rayó 50 anys fotografiant Alaró
    • Un Castell de Records
    • 1931, La il.lusió d’un poble
    • Préstec de llibres d'Al Rum
    • Col·lecció Rondalles i llegendes d'Alaró
  • Exposicions
    • Exposició "Els valors de sa Bastida"
    • Exposició Centenari Joan Alcover
    • Cinemes d'Alaró
    • La imaginació d'un poble
    • Exposició Mompó
    • Ferrocarril d'Alaró, via al futur
    • Ina Sassi, la Gilda alaronera
    • Pioneres en l'educació, dones mestres a Alaró
    • El Castell, un malalt greu
    • Descobrint Sa Bastida
    • Gabriel Reinés
    • El camí d'un poble
    • Josep Maria Llompart
    • Amb els peus a terra
    • Tres passes i un bot
    • Cabrit i Bassa, entre el mite i la història
    • Instants. Paco Rayó 50 anys fotografiant Alaró
    • 1931. La il.lusió d’un poble
    • Un castell de records
    • Exposició Font Ses Artigues
    • 125 anys de l'electricitat a Alaró
  • Jocs
Associació Cultural d'Alaró
  • Inici
  • L'associació
    • Història
    • Funcions i objectius
    • Comissions de treball
    • Fes-te membre!
    • Recursos
    • Assemblees Associació Al Rum
  • Actualitat
    • Mitjans
    • Xarxes socials
    • Canal de difusió de whataspp
  • Iniciatives
    • Deteriorament del Castell d'Alaró
    • Sa Bastida
    • IV Centenari de l'Oratori del Castell d'Alaró
    • Arxiu Sampol de Son Curt
    • Venda de llibres
    • Itineraris per Alaró
    • Conferències
    • Recuperació del patrimoni
    • Participació en fires i festes
    • Concurs Bookface
    • Jornades Micològiques
    • IV Centenari de l'Església d'Alaró
      • Vídeo conte: Pedra a pedra
    • Centenari Joan Alcover
  • Jornades d'Estudis Locals
    • I Jornades d'Estudis Locals
    • Presentació llibre I JEL
    • II Jornades d'Estudis Locals
  • Petites coses d'Alaró
  • On és?
  • Publicacions
    • Los Damunts, memòria d'un temps passat
    • Toponimia de sa Bastida
    • Un poble en societat
    • Vestes dels Cossiers d’Alaró
    • 1652, Alaró sota la pesta
    • Alaró, carrer a carrer
    • Gabriel Reinés, un pintor costumista del segle XIX
    • La fortificació de sa Bastida a l'antiguitat tardana
    • El Camí d'un poble. Mig segle de la carretera del Castell d'Alaró
    • Estatuària i talla exempta de la parròquia de Sant Bartomeu d’Alaró
    • Amb els peus a terra
    • Els estims d’Alaró de 1693
    • La cuina de Son Manyes
    • Cabrit i Bassa, entre el mite i la història
    • Instants. Paco Rayó 50 anys fotografiant Alaró
    • Un Castell de Records
    • 1931, La il.lusió d’un poble
    • Préstec de llibres d'Al Rum
    • Col·lecció Rondalles i llegendes d'Alaró
  • Exposicions
    • Exposició "Els valors de sa Bastida"
    • Exposició Centenari Joan Alcover
    • Cinemes d'Alaró
    • La imaginació d'un poble
    • Exposició Mompó
    • Ferrocarril d'Alaró, via al futur
    • Ina Sassi, la Gilda alaronera
    • Pioneres en l'educació, dones mestres a Alaró
    • El Castell, un malalt greu
    • Descobrint Sa Bastida
    • Gabriel Reinés
    • El camí d'un poble
    • Josep Maria Llompart
    • Amb els peus a terra
    • Tres passes i un bot
    • Cabrit i Bassa, entre el mite i la història
    • Instants. Paco Rayó 50 anys fotografiant Alaró
    • 1931. La il.lusió d’un poble
    • Un castell de records
    • Exposició Font Ses Artigues
    • 125 anys de l'electricitat a Alaró
  • Jocs
  • More
    • Inici
    • L'associació
      • Història
      • Funcions i objectius
      • Comissions de treball
      • Fes-te membre!
      • Recursos
      • Assemblees Associació Al Rum
    • Actualitat
      • Mitjans
      • Xarxes socials
      • Canal de difusió de whataspp
    • Iniciatives
      • Deteriorament del Castell d'Alaró
      • Sa Bastida
      • IV Centenari de l'Oratori del Castell d'Alaró
      • Arxiu Sampol de Son Curt
      • Venda de llibres
      • Itineraris per Alaró
      • Conferències
      • Recuperació del patrimoni
      • Participació en fires i festes
      • Concurs Bookface
      • Jornades Micològiques
      • IV Centenari de l'Església d'Alaró
        • Vídeo conte: Pedra a pedra
      • Centenari Joan Alcover
    • Jornades d'Estudis Locals
      • I Jornades d'Estudis Locals
      • Presentació llibre I JEL
      • II Jornades d'Estudis Locals
    • Petites coses d'Alaró
    • On és?
    • Publicacions
      • Los Damunts, memòria d'un temps passat
      • Toponimia de sa Bastida
      • Un poble en societat
      • Vestes dels Cossiers d’Alaró
      • 1652, Alaró sota la pesta
      • Alaró, carrer a carrer
      • Gabriel Reinés, un pintor costumista del segle XIX
      • La fortificació de sa Bastida a l'antiguitat tardana
      • El Camí d'un poble. Mig segle de la carretera del Castell d'Alaró
      • Estatuària i talla exempta de la parròquia de Sant Bartomeu d’Alaró
      • Amb els peus a terra
      • Els estims d’Alaró de 1693
      • La cuina de Son Manyes
      • Cabrit i Bassa, entre el mite i la història
      • Instants. Paco Rayó 50 anys fotografiant Alaró
      • Un Castell de Records
      • 1931, La il.lusió d’un poble
      • Préstec de llibres d'Al Rum
      • Col·lecció Rondalles i llegendes d'Alaró
    • Exposicions
      • Exposició "Els valors de sa Bastida"
      • Exposició Centenari Joan Alcover
      • Cinemes d'Alaró
      • La imaginació d'un poble
      • Exposició Mompó
      • Ferrocarril d'Alaró, via al futur
      • Ina Sassi, la Gilda alaronera
      • Pioneres en l'educació, dones mestres a Alaró
      • El Castell, un malalt greu
      • Descobrint Sa Bastida
      • Gabriel Reinés
      • El camí d'un poble
      • Josep Maria Llompart
      • Amb els peus a terra
      • Tres passes i un bot
      • Cabrit i Bassa, entre el mite i la història
      • Instants. Paco Rayó 50 anys fotografiant Alaró
      • 1931. La il.lusió d’un poble
      • Un castell de records
      • Exposició Font Ses Artigues
      • 125 anys de l'electricitat a Alaró
    • Jocs

Exposicions > 

Exposició 125 anys d'electricitat a Alaró (1901-2026)

Tema: Electricitat a Alaró
Dates: octubre 2026

JA TREBALLAM EN EL MUNTATGE DE ‘L’ENERGIA QUE CANVIÀ LA NOSTRA VIDA’

Avui horabaixa, una desena de socis i membres de la junta directiva d’Al Rum han treballat a fons.

Per una banda, han desmuntat en un temps récord l’exposició ‘Ses Artigues, la font de la vida’. Aquí volem agraïr la tasca de la brigada municipal, que ha fet les feines més dures. També volem reiterar el nostre agraïment a les persones que ens han deixat materials per a aquesta mostra, com Tolo Comas, Andreu Quintana, Joan Simonet o la Comunitat de Regants.

Immediatament, ha començat el muntatge de la mostra que s’inaugurarà dissabte a les 12,30 i commemorarà el 125è aniversari de l’arribada de la llum elèctrica a Alaró, ‘L’energia que canvià la nostra vida’ és el tïtol.

Bel Simonet, Jaume Ferrer, Maria Rotger, Miquel Bennàssar o Vicenç Palmer… començaren a dur ràdios, instruments musicals, planxes i altres estris eléctrics per tal d’anar donant forma a la mostra

Inauguració de l'exposició

3 d'octubre de 2026

‘L’ENERGIA QUE CANVIÀ LA NOSTRA VIDA’, UNA IMMERSIÓ EN EL TEMPS

El nombrós públic que ha assistit avui a la inauguració de l’exposició ‘L’energia que canvià la nostra vida; 125 anys d’electricitat a Alaró’ s’ha sentit transportat a una altra època. Aquella en la qual els telèfons eren de baquelita negra, les ràdios o els televisors eren mobles de disseny que competien amb la resta del mobiliari o quan a cada llit de la casa hi havia una pera per encendre i apagar el llum. També quan els tocadiscs empraven vinils per a reproduir música, quan els primers projectors de cinema domèstic entraven a les cases o les planxes elèctriques substituïren les que s’havien d’encalentir amb caliu.

L’acte inaugural ha començat amb els parlaments del batle d’Alaró, Llorenç Perelló, que ha retut homenatge als alaroners pioners en l’aventura elèctrica; la del director general d’Energia del Govern, Diego Viu, que ha recordat que la quotidianitat de l’energia elèctrica de la qual gaudim avui és un bé que necessità els pioners; per la seva part, Gabriel Campins, president d’Al Rum, ha recordat que aquesta és la quarta mostra que l’associació inaugura enguany i ha agraït la implicació de tots aquells que ens han deixat aparells.

VISITES GUIADES A L’EXPOSICIÓ DE L’ELECTRICITAT

Prop de vint persones varen assistir a una visita guiada a l’exposició ‘L’energia que canvià la nostra vida, 125 anys d’electricitat a Alaró’ el divendres 23 d'octubre a les 19h.

Després d’una explicació general de Joan Riera, vicepresident de l'associació, sobre el procés de construcció i explotació de la fàbrica alaronera, la primera de Mallorca, s’ha fet un recorregut per la història i curiositats dels aparells que es mostren: ràdios, televisors, estris de cuina, de comunicació, reproductors de música, ordinadors, electroteràpia, etc.

També es varen celebrar més visites com la del dissabte 7 de novembre, a les 11,00h, així com  visites per les escoles CC Nostra Senyora de la Consolació i CEIP Pere Rosselló Oliver. 

UNS 150 ALUMNES DE NOSTRA SENYORA DE LA CONSOLACIÓ VISITEN L’EXPOSICIÓ ELÈCTRICA 

Set cursos des del primer cicle d’educació primària fins al quart d’ESO del Col·legi Nostra Senyora de la Consolació han visitat l’exposició ‘L’energia que canvià la nostra Visa. 125 anys d’electricitat a Alaró. En total, uns cent cinquanta alumnes han passat entre dijous i divendres per Son Tugores.

Després d’una introducció sobre els orígens de l’electricitat, descrita a la Grècia antiga fins als grans progressos de Tomàs Alva Edison, s’entrava en la història d’aquesta energia a Alaró. El 15 d’agost de 1901, el germans Gaspar i Josep Perelló feren història en inaugurar la primera fàbrica i el primer enllumenat públic de Mallorca. Es dona la circumstància que dos grups d’ESO coneixien fir per randa la història perquè l’any passat la treballaren a fons per un programa d’IB3 televisió.

La visita continuava amb un recorregut per les peces que es poden veure a la mostra: ràdios, tocadiscs, televisors, planxes, ventiladors, telèfons, ordinadors, etc. Les peces les han cedit particulars d’Alaró i també s’Ha comptat amb la gran col·laboració del Museu Tecnològic de sa Pobla de la família Capó–Capó.

Detalls de l'exposició

Amb motiu de l’exposició que commemora els 125 anys de l’arribada de l’electricitat a Alaró, el primer poble de Mallorca que en tengué, vos presentam algunes de les peces més curioses que s’hi poden veure.

💡Bombetes amb 125 anys de vida

Thomas Alva Edison creà el 1879 la primera bombeta elèctrica que es mantenia encesa durant hores. Ho va fer creant el buit dins una bombolla de vidre i amb un filament de carboni que no es cremava en rebre l’electricitat sinó que es mantenia incandescent. Això permeté dur la llum elèctrica a les llars i carrers d’arreu del món. Al parc de bombers de Livermore, Califòrnia hi ha una bombeta encesa des del 18 de juny de 1901.

A l’exposició podeu veure un conjunt de bombetes que mostren la seva evolució. La que hem seleccionat a la imatge és de principis del segle XX, funcionava amb una potència de 120 volts i el que la diferencia de les formes actuals és la punta que remata la part més ampla. Està a punt de ser encesa, ja que manté el filament intacte. Aquesta l’ha cedida el Museu Tecnològic de sa Pobla, de la família Capó–Capó. A l’expositor central en trobareu una altra que també es troba en perfecte estat i que ha deixat en Llorenç Comas.

📻 Una ràdio per vestir la casa

D’ençà que la Nit de Nadal de 1906 es va fer a Nova York la primera emissió comercial de ràdio, s’ha convertit en un mitjà de comunicació, propaganda i entreteniment que encara es manté ben viu. Pel filòsof i comunicador Marshall McLuhan “la ràdio afecta la gent d’una manera molt íntima, de tu a tu, i ofereix tot un món de comunicació silenciosa entre el locutor i l’oient”.

En els anys trenta, quaranta i cinquanta, la ràdio es convertí en centre de les reunions familiars. Per això, les famílies que s’ho podien permetre compraven aparells com aquest que es pot veure a l’exposició, amb un disseny i materials nobles per ocupar un lloc destacat entre els mobles de la casa. És el cas d’aquesta, una de la desena d’exemplars ben curiosos que es poden veure a la mostra. Va ser fabricada en els anys trenta i l’ha cedida en Jaume Ferrer.

📽️ Un cinema a cada casa

Els germans Auguste i Louis Lumière organitzaren la primera projecció de cinema el 28 de desembre de 1895 al Grand Café de París.  La primera pel·lícula fou ‘La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière a Lió’. Durava 46 segons perquè els rodets de negatiu no permetia anar més enllà. El primer cinema estable de Mallorca obrí les seves portes a Alaró el 1903, a la fàbrica d’electricitat dels germans Gaspar i Josep Perelló, al carrer que No Passa.

El cinema fou un espectacle col·lectiu fins que es fabricaren els primers projectors domèstics. El de la fotografia l’ha cedit Margalida Perelló. És de la marca Nic, dels anys cinquanta. El primer projector de cinema infantil va ser el Cinema NIC, patentat l'any 1931 a Barcelona pels germans Tomàs i Josep Maria Nicolau Griñó. El projector i les seves pel·lícules van ser un èxit sense precedents a escala europea i molt aviat s’exportaren mundialment, a més es van vendre patents a empreses de molts països i altres marques van copiar el mecanisme. Amb canvis i millores, la producció es mantingué fins als anys setanta i es calcula que se’n fabricaren més de quatre milions.

💰 El comptador de prepagament

Els germans Perelló feren història amb la inauguració a Alaró del primer enllumenat elèctric de Mallorca. Però, des d’un punt de vista comercial, la iniciativa fou un fracàs. Una glosa ho recordava: “L’amo en Gaspar ‘Bereiol’ / per donar llum al poble / es va quedar a les fosques”. Una de les causes de la desfeta econòmica fou que no es pagava per consum, sinó una quantitat per cada bombeta instal·lada. Moltes llars en contractaven una, però realment en tenien un grapat.

El problema s’hagués solucionat amb els comptadors elèctrics, que ja existien a les darreries del segle XIX. A l’exposició se’n mostren quatre cedits pel Museu Tecnològic de sa Pobla, de la família Capó–Capó. Però volem posar l’accent en el de la fotografia. Es un comptador de pre–pagament. Funcionava amb monedes i l’electricitat no arribava fins que no es dipositaven dins el mecanisme, que les guardava en un caixonet fins que passava el recaptador. El fabricà l’empresa Smith Meters Ltd., creada a Londres el 1834. Menys d’una dècada després posà en el mercat els primers mesuradors de gas. Aquest tipus de comptador d’electricitat de prepagament funcionà al Regne Unit fins als anys noranta del segle XX.

🔊 El tocadiscs

Durant segles, només els privilegiats que podien assistir a un concert en directe sabien com sonava la música de Bach, Beethoven o Mozart. Fins i tot les composicions populars necessitaven un grup d’instrumentistes i instruments per sonar a les festes. Les coses començaren a canviar quan arribaren els fonògrafs. Però no va ser fins l’any 1925 quan apareix el tocadiscs i es converteix en el principal reproductor de música del segle XX.

A l’exposició se’n poden veure uns quants. Hem escollit aquest de Llorenç Comas perqué és un tant peculiar, ja que  sembla una joguina. De fet, es va fabricar en els anys seixanta pensant en un mercat infantil. És un model Invicta Minor T, portàtil. Les seves mides no arriben a un pam i es fabricava a Barcelona.

🎸 Baix elèctric

Un conjunt de música actual sembla inviable sense bateria, teclat, guitarra i baix elèctric. A l’exposició podeu veure un baix de la marca Höfner, model 182, un producte molt valorat pels músics. Es fabricava a Alemanya Occidental durant la dècada dels anys seixanta. El primer baix elèctric va ser inventat entre 1935 i 1936 pel músic i inventor americà Paul Tutmarc. 

Tot i que Tutmarc va ser el primer a crear el concepte, l’instrument no va tenir un gran èxit comercial en aquell moment. L’any 1951 Leo Fender va revolucionar l’any 1951 la indústria i  popularitzà el baix elèctric a gran escala.

A la Mallorca del primer turisme amb un gran nombre de grups que actuaven en directe als hotels per a animar les nits estiuenques, aquests instruments es popularitzaren entre els músics. Aquest de la mostra el tocava Guillem Muntaner Miquel, que actuava amb el grup ‘Los otros’. És una peça aportada per Maria Rotger.

📻💿 Ràdio-tocadiscs

Ja teníem la ràdio. També havia arribat el tocadiscs. Llavors algú pensà, i si unim les dues coses? Amb aquesta idea nasqueren objectes com aquest: una ràdio–tocadiscs. Està fabricat amb bones fustes. Es podia escoltar en ona mitja i curta, els altaveus es trobaven als lateral. És dels anys cinquanta i de la marca Philips. És una de les fàbriques més prestigioses en el món de l’electrodomèstic. Nasqué el 1891 a Eindhoven, Països Baixos. Començà fabricant llums de filament de carboni. En el segle XX inicià un procés de diversificació que la convertí el líder en la fabricació d’aparells de ràdio. Es va convertir en un líder mundial en ràdio. Va crear les afaitadores elèctriques Philishave als anys 30 i va desenvolupar, juntament amb Sony, el disc compacte (CD) el 1983. 

📺 El televisor 

El televisor es fruit d’un procés que començà a les darreries del segle XIX i es consolidà durant les primeres dècades del XX.  Les primeres proves d’emissions a Anglaterra es dugueren a terme el 1927 i als Estats Units el 1930. Telefunken presentà el 1934 el primer televisor comercial amb tub de raigs catòdics. Les emissions amb programació van començar el 1936 a Anglaterra i tres anys després als Estats Units. Però no fou fins després de la II Guerra Mundial quan es convertí en el principal mitjà d’informació i entreteniment dels països desenvolupats. Televisió Espanyola estrena les emissions a Espanya el 28 d’octubre de 1956, molt poques persones pogueren veure la programació. Gairebé no hi havia televisors.

A l’exposició se’n poden veure dos. El primer es un televisor moble amb portes. La prova de que es converteix ben aviat en el centre de la casa. És un Telefunken de 21 polzades que es comença a comercialitzar el 1954. Costava 28.000 pessetes, 168 euros, una fortuna fa setanta anys. L’ha cedit el Museu Tecnològic de sa Pobla de la família Capó–Capó. El segon, deixat per Antònia Arbona, demostra que ens pocs anys es transforma en un objecte més útil que luxós.

📻 La ràdio galena

Tots aquells que han intentat escoltar una emissió en una ràdio galena saben que és difïcil trobar la sintonia, que es perd sovint i que els renous acompanyen l’escolta. És un receptor que utilitza un fragment de mineral de galena (sulfur de plom) que capta els senyals de ràdio en ona mitjana i ona curta. La seva construcció és molt simple. Sobre la pedra de galena es fa contacte amb un fil metàl·lic. Les ones electromagnètiques que arriben a l’antena,  ho fan a una baixa intensitat del senyal auditiu.

La que es pot veure a l’exposició forma part de la col·lecció del Museu Tecnològic de sa Pobla de la Famïlia Capó–Capó.

☎️ El telèfon

Moltes generacions creixeren creguent que Alexander Graham Bell era l’inventor del teléfon. La realitat és que el mèrit correspon a Antonio Meucci, qui va construir el primer prototip funcional l'any 1871 per parlar amb la seva dona, que estava malalta, des del seu despatx. El problema és que Meucci comunicà a l’oficina de patents el seu descobriment, però no pogué acabar el procés per manca de doblers. Alexander Graham Bell va ser qui el va patentar formalment cinc anys després i va rebre el reconeixement comercial durant dècades. El 2002, el Congrés dels Estats Units va fer un reconeixement a Meucci com a vertader creador d’aquest element essencial per a les comunicacions.

A l’exposició se’n podeu veure dos. Un és de taula, dels anys cinquanta i fet amb baquelita negra. El segon es de paret, dels anys quaranta i de ferro. Per cert, pensau que tothom sabria avui en dia marcar un número en aquests dos telèfons?

Avís legal i política de privacitat | Contacte

© 2020 - 2026 Al Rum. Associació Cultural d'Alaró 

Report abuse
Page details
Page updated
Report abuse