ENTREVISTA A CONSTANÇA PALOU

Ha escrit el conte ‘La nit bruixa’

✔️ “La transmissió de la cultura popular és una de les bases de tota societat i en especial de la nostra”

Constança Palou, vint-i-quatre anys, és natural d’Alaró. Estudià Periodisme a Palma al CESAG, on va fer pràctiques a ràdio i a televisió. També té un màster per la UAB en Mitjans, Comunicació i Cultura, i va fer pràctiques al departament de Cultura de la Universitat, gestionant projectes culturals i creant materials per a la seva distribució i promoció. Actualment, treballa com a redactora al programa de 5 Dies d’IB3. Ha reinterpretat i titulat ‘La nit bruixa’, una rondalla recollida per Antoni Maria Alcover a Alaró.

Les dues primeres publicacions de la nova proposta d’Al Rum, una col·lecció que reescriu i dibuixa rondalles i llegendes d’Alaró, es presentarà el dissabte dia 3 d’octubre, a les 10,30, al pati interior de l’Ajuntament. El dia de la fira Gremial es podran adquirir a la parada de la nostra associació.

❓Pregunta. Abans d’escriure la teva reinterpretació de la rondalla recollida per Antoni Maria Alcover, coneixies la de les bruixes que ballen entre el Castell i s’Alcadena?

Resposta. Sí, la coneixia. Encara que quan era petita, a principis dels anys 2000 no se’n xerrava gaire.

P. Com la conegueres?

R. Em va arribar a partir de la tradició oral. Tant la meva mare com la meva padrina me la contaven. Sempre he tengut un gran interès pels éssers mitològics i màgics, principalment propiciat per la meva padrina. Ella, les nits de Sant Joan, ens contava la rondalla. Fins i tot, algunes vegades vàrem anar fins el Camí de la Sacorrada, des d’on es veien ben clares les dues muntanyes. Allà la meva padrina em deia que mirés ben atenta per si les veia passar.

P. En general, creus que la teva generació coneix les Rondalles Mallorquines?

R. La meva generació ha estat molt marcada pel que pens que és un intent de recuperació de la tradició mallorquina. Hem vist com a poc a poc, més joves s’interessen per elements que s’havien perdut relativament, com el ball de bot i la música tradicional. Per tant, crec que la tradició literària també ha arribat a la meva generació a partir de la tradició oral per part de familiars.

P. Com afrontares l’escriptura d’aquesta reinterpretació de la rondalla?

R. La llegenda de les bruixes del puig de s’Alcadena no amaga una història fixa darrere ni un fil que es pugui seguir. En destaquen els elements principals; les dues muntanyes, el dia de Sant Joan, les bruixes… Però faltava una història darrera que pogués endinsar-se dins el cap dels més petits. Aquest va ser el meu objectiu quan vaig començar a escriure la rondalla.

P. Converteixes una padrina en la guia del seu net cap el descobriment de la llegenda, és una manera de reivindicar la tradició oral i en família per a la transmissió de la cultura popular?

R. Sí. Crec que la transmissió de la cultura popular és una de les bases de tota societat i en especial de la nostra. Coses com la música, les llegendes, les cançons… S’han de transmetre d’aquesta forma per entrar dins els cors i dins la identitat cultural de cada persona. També he volgut destacar el paper dels padrins. Ells són la connexió entre el passat i el present i, molts cops, el primer contacte que tenen els nins amb la tradició i les històries.

P. Per què creus que personatges com les bruixes, en principi lletges i ferotges, són tan captivadores per a la gent?

R. Al final, aquest tipus de personatges sempre estan envoltats de misteris, cosa que pens que atreu i que provoca aquesta necessitat de saber que hi ha darrere. Les bruixes sempre han estat presents en tota mena de llegendes i parts del món, tenguin un nom o un altre. Són elements bàsics que formen part de totes les cultures. Actualment, se’ls dona més importància pel que representen en relació a les dones. Són la representació del que antigament es pensava que les dones no haurien de fer, i, això provoca una identificació d’una gran part de nines i dones amb elles.

P. Si no haguessis triat la contarella de les bruixes, quina altra història o llegenda alaronera et crida l’atenció

R. Una altra llegenda que em pareix molt interessant és la del bandoler Rotget, per la part més històrica.