🔎 PETITES COSES D’ALARÓ (LII): L’escut de l’antic ajuntament
Passejant pels carrers del poble, arribam a la plaça de la vila, entram a l’Ajuntament i sortim al pati interior de l’edifici. Just arribats a aquest punt, ens giram i miram damunt el portal que acabam de travessar.
Així és com observam un element més que es trobava a l’antic edifici del consistori, el d’estil barroc, que estava ben davant de l’església i que va ser esbucat a principis dels anys quaranta per construir l’actual plaça. Aquest element és un escut d’Alaró amb la data de 1681. L’element heràldic està llaurat en una pedra irregular i mostra una certa rusticitat, sembla més obra d’un artesà que d’un artista. Està inserit dins un oval i ja exhibeix els mateixos elements que conformen l’escut alaroner: l’ala i el castell. Mentre que l’ala està força desplaçada a l’esquerre, la fortificació ressalta amb dues torres i un llenç de murada amb finestrals. Fora de l’oval hi ha quatre elements ornamentals amb forma de reganyol.
Aquesta és una bona ocasió per parlar breument d’heràldica. L’escut alaroner és en part un escut parlant, és a dir, que reprodueix el nom. L’ala té a veure amb les tres primeres lletres del topònim, hi afegiren el castell com un element destacat del municipi. En aquell temps ningú sabia que el nom ve, molt probablement, de Hisn Al Rum, en referència al castell en el qual els cristians –rum pels àrabs, literalment romans, en referència a l’Imperi Romà d’Orient– resistiren més de vuit anys després de l’invasió musulmana del 902/903. Hi ha escuts parlants més graciosos: els cinc bunyols de Bunyola; el cor a la mà de Manacor o la campana de Campanet.
A les fotos del primer terç del segle XX a les quals encara no s’ha esbucat l’antic ajuntament, es veu l’escut damunt el balcó central de la casa de la vila. Fa uns mesos ja explicàrem on es troba el portal –concretament al capítol XXIII–, avui hem mostrat un nou element de l’edifici històric. Encara ens queden altres peces de les quals rescatar la memòria.
