🔎 PETITES COSES D’ALARÓ (LVIII): Les portes del llatzaret de 1652?
Passejant pels carrers del poble arribam al camí de sa Vinya Perdiguera. Allà, a l’antiga, llarguíssima i irregular paret que tanca la finca, es veuen els laterals de dues portes avui tapiades. A la teulada de les cases de la finca també hi ha una antiga creu de ferro.
Sabem que a partir del febrer de 1652 Alaró fou un dels pobles que patí amb més intensitat l’epidèmia de pesta. També que entre les mesures que es prenien per evitar l’extensió del contagi s’aillava als malalts en els llatzarets, on romanien fins que es curaven… o morien.
Margalida Antònia Coll ha documentat en el llibre ‘1652, Alaró sota la pesta’, editat per Al Rum, que el llatzaret es trobava en terres de Son Curt. Tradicionalment s’ha considerat que estava en el solar entre la carretera d’Orient i els carrers de sa Vinya Perdiguera i Puig de sa Comuna, que antigament formava part de la històrica possessió. La tradició situa els enterraments a la zona on se sembraren tarongers. Però aquí ens movem en el camp de la oralitat i la tradició. Les portes convertides en fòsils del passat sòn un indici, igual que la creu.
El propietari es queixà als jurats de la vila de l’ocupació d’unes cases i també està documentada la construcció d’una capella.
La qüestió és, si un dia es pogués excavar, es confirmaria l’existència del cementiri d’apestats? Les cases encara existeixen? La creu és de l’antiga capella? De moment tenim preguntes. Ens manquen moltes respostes
