🔎 PETITES COSES D’ALARÓ (XXXII): Suport per a corrioles 

Passejant pels carrers del poble arribam al carrer de Can Palou, nombre 16. Cal aixecar molt el cap per veure el detall que crida la nostra atenció. Al pis superior, damunt una de les dues finestres, es pot veure un ferro que surt aproximadament un metre de la paret, acaba amb una anella de ferro i té un suport per si ha d’aguantar grans pesos. No és l’únic que trobam al poble. Cercau els que queden.

Per completar l’enginy hem d’imaginar que de l’anella penja una corriola i que una corda gruixuda i llarga completa l’escena. Com moltes altres vegades, obrim el Diccionari, català, valencià, balear per completar la definició de corriola: “Cilindre de poca altura, que pot girar al voltant d’un eix i té una canal buidada tot al llarg de la seva superfície lateral per on es fa passar una corda, a un extrem de la qual obra la potència i a l’altre la resistència”.

I per a què servia aquest muntatge? El pis més alt d’una casa, sota la teulada, es destinava generalment a guardar-hi eines, la collita, les sobrassades, llangonisses i botifarrons de la matança o objectes de poc ús. Pujar-hi garroves, ametlles o blat a través de les escales interiors podia ser una feina pesada i bruta. La corriola facilitava aquesta tasca i evitava l’enuig de la madona de la casa. De passada ens explica això de la potència –els encarregats d’estirar la corda– i la resistència –el pes del producte que s’havia de pujar–..