🔎 PETITES COSES D’ALARÓ (IX): L’art de sanar

Passejant pels carrers del poble arribam al carrer de Miquel Costa i Llobera, al número 12. A partir d’aquí aconsellam als lectors sensibles que deixin de llegir. La paraula sanar emprada al titular no té a veure amb la definició de donar o recobrar la salut. No. Aquí s’ha d’entendre com la tercera opció del Diccionari català, valencià, balear, que és castrar.

Fixau-vos en un ferro que surt a la part esquerra del portal. D’aquí penjava Josep Guardiola, Santis, els animals que havia de sanar, sobretot els porcs (“en tenir tres o quatre mesos, ja són sanadors”). La paraula ve del llatí i “s’explica per l’efecte de mitigació de l’apetit sexual produïda per la castració”. La raó d’aquesta pràctica cerca “evitar l’olor sexual de la carn als països en què els porcs se sacrifiquen amb un pes elevat, quan l’animal ja ha arribat a la seva maduresa sexual i, a través de la testosterona, secreta una substància que es queda en la carn i genera una olor desagradable”, segons Déborah Temple, investigadora de la Facultat de Veterinària de la UAB. També s’evitaven conductes agressives en ser adults.

Mestre Josep era, a més, empeltador i bon cantador. Ho sabem perquè quan l’any 1926 el músic Baltasar Samper arribà a Alaró per recollir la riquesa de les velles tonades illenques, va ser una de les persones gravades i fotografiades.

Sanador era un altre dels oficis que, sembla, s’exercien al carrer, com ferrar o fer espardenyes, abans de que es produís la gran ocupació per part dels cotxes.