🔎 PETITES COSES D’ALARÓ (XLIII): El nom fossilitzat d'un banc
Passejant pels carrers del poble arribam al carrer del Pontarró, número quatre, a la cantonada amb el carrer de Can Manyoles. Aquí hi trobam les restes de l’antiga pizzeria O sole mio, però si ens hi fixam un poc, es pot veure ‘fossilitzat’ el nom d’un negoci anterior. A una trinxa blanca, damunt un forro de pedra encara es pot llegir la inscripció Banco Español de Crédito (el Banesto que enfonsà Mario Conde). Són les restes de quan el poble arribà a tenir mitja dotzena d’oficines d’entitats financeres.
La primera de la que tenim notícia és la de la Caja de Ahorros i Monte de Piedad de Baleares. Més endavant va ser coneguda com a Caixa de Balears, amb l’afegit comercial de Sa Nostra, per contraposició de La Caixa. La primera oficina de l’entitat a la part forana va ser la d’Alaró, inaugurada el 1898. Eren anys de puixança econòmica i comercial. Estigué a Can Pere Ric, fins que a principis dels anys setanta es traslladà davall els pisos de la plaça, aixecats damunt el cafè de Can Pelut.
La Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y Baleares, aquest era el nom oficial de La Caixa, inaugurà la seva oficina alaronera l’any 1945. S’instal·là a un edifici de nova construcció al carrer del Camp Roig, cantonada amb Alexandre Rosselló. Era i és d’estil regionalista i incorporava una biblioteca i un habitatge pel delegat.
Curiosament, les dues entitats, rivals irreconciliables a les darreries del segle XX i principis del XXI, es troben avui sota la mateixa marca de CaixaBank, després d’un llarg camí de fusions i adquisicions.
La història financera del poble s’escrigué amb altres capítols. El Banesto tengué la seva darrera oficina a la plaça, just davant l’Acros. A l’antic café de Can Garrit obrí una sucursal el Banc de Crédit Balear. La Banca March tengué oficina en el local aferrat a Can Tiu. A més, altres entitats com el Santander, el Banco Hispano… tengueren agents, que gestionaven els comptes dels clients.
De mitja dotzena, a un. D’una forta competència, al monopoli. De ser pioners, com amb moltes altres coses, a un no res financer.
