Alaró, poble de castells
El projecte de sa bastida
La fortificació de l'antiguitat tardana de Sa Bastida és un projecte científic i de recuperació i difusió patrimonial engegat al 2018 dins un extraordinari marc de col·laboració entre la propietat privada (família Bordoy), les institucions públiques (Ajuntament d´Alaró i Consell Insular de Mallorca) i el teixit social (Associació Cultural Alrum).
La fortificació es troba situada en el Puig de Penya de Sa Bastida (573 metres) que s'alça a sobre de la barriada de Los Damunts del poble d'Alaró. Fins al moment, el jaciment arqueològic ha manifestat evidències materials que cronològicament abasten des del segle II d.C. fins al segle VII d.C., tot i que la gran majoria de les restes materials i de les construccions sembla que es poden enquadrar dins el període conegut com Antiguitat Tardana (segles IV-VII d.C.). Com a projecte novell, encara resta per fer la feina arqueològica més elemental, però les característiques superficials de Sa Bastida son molt engrescadores.
Es tracta d'una jaciment en alçada de gran extensió i relativa complexitat format per murades que tanquen l'altiplà del puig pel costat sud, l'únic punt accessible, amb 8 grans dipòsits hidràulics revestit del morter romà conegut com opus signinum, a més d'un nombre desconegut d'edificis de possible ús domèstic i productiu. La riquesa del jaciment arqueològic pel que fa a estructures d'aquella època ben conservades i de materials arqueològics visibles en superfície es extraordinària, si tenim en compte que aquestes representen un testimoni d'un moment de la història de les Illes Balears poc conegut.
Les primeres passes (2018-2019)
Sa Bastida fou donada a conèixer entre els professionals de l'arqueologia per Javier Aramburu Zabala al 2002, quan publicà els resultats d'una prospecció en superfície a aquest indret i al Castell d'Alaró en l'article "Dos fortificaciones tardorromanas en la Sierra de Tramuntana".
Anys més tard, al 2018, l'interès de diverses persones d'Alaró propicià la signatura d'un conveni de col·laboració entre la propietat de la finca i l'ajuntament alaroner. Aquest conveni, impulsava l'inici d'un gran projecte patrimonial de referència al municipi, centrat en la recuperació, la investigació i la difusió social d'aquest nou jaciment arqueològic.
Els projectes de recuperació (2019-2020)
L'aparició d'aquest novell projecte rebé l'aprovació entusiasta d'institucions supramunicipals com la Direcció del Paratge de la Serra de Tramuntana i el Departament de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca, així que es decidí concursar des de l'Ajuntament a les subvencions d'aquesta institució que, en els darrers anys, s'han centrat en aspectes de recuperació i adequació dels jaciments arqueològics mallorquins.
D'aquesta manera, si bé la investigació arqueològica del jaciment encara es troba en una fase preliminar, es va poder fer accessible el mateix (inicialment molt difícil) i iniciar la recuperació de les murades amb la retirada de pins i altres elements vegetals.
Mentre es realitzaven aquestes tasques, es descobrí un antic camí de carreta que comunicava la pista forestal actual amb al sector 1, on es localitzen algunes oliveres centenàries. També s'inicià una tasca paral·lela de recuperació dels nombrosos elements etnològics presents a Sa Bastida (camins de pedra en sec, sitges, cabanes de carboner, etc.), així com una investigació arxivística i de fonts orals que parlen de La Mola de Sa Bastida com a una de les antigues comunes d'Alaró.
Pel que fa a l'arqueologia, ja es va iniciar la topografia de les restes més monumentals amb la creació d'un model virtual tridimensional del fortí del sector 1, així com la publicació d'un primer article al Butlletí de la Societat Arqueològica Luliana que corregia algunes interpretacions errònies entorn a Sa Bastida. L'equip arqueològic, per la seva banda, viatjà fins a València on es cel·lebrà el Late Roman Cooking Ware Congress nº7 que reunia els majors especialistes mundials de l'Antiguitat Tardana per presentar a la comunitat acadèmica el nou projecte.
Localització
Sector 3 (vista de dron)