Restauració del Cor de l'Església d'Alaró.
AIXÍ ES RESTAURA EL COR
Unes vint-i-cinc persones varen assistir dia 19 de setembre de 2025 a una detallada explicació sobre la història del Cor de l’església d’Alaró i el procés de restauració que s'està desenvolupant. Andreu Mateu, redactor de l’informe històric, i Raquel Garduño, directora de la restauració han contat orígens i procediments de recuperació d’aquesta peça artística excepcional.
Mateu ha afirmat que “és únic dins Mallorca per la tipologia” que presenta i que el finançament cal cercar-lo en el nomenament de Miquel Bonaventura Reus i Orlandis com a marquès de Solleric el 1770. Probablement, digué, “decidí finançar aquesta obra extraordinària” en el poble que dona nom al marquesat. L’autor, Antonio Soldati, també reforma la possessió i el casal de ciutat que es troba al Born.
Explicà que ens trobam en un moment en el qual el barroc mallorquí està en decadència i comença “el classicisme d’influència italianitzant”, que defineix el Cor.
Antoni Soldati neix el 1752 a un cantó de Suïssa de parla italiana. A més d’Alaró, treballa a la Seu, a Sant Francesc de Palma, a Manacor i a altres convents. Mateu aconseguí contactar amb els descendents italians, els quals, en referir-se al seu treball manacorí, tenien clar que era “el poble de Rafa Nadal”.
Lamentà que ja en el segle XX es produís la mutilació de la pica baptismal en temps del rector Server, amb la desaparició de l’espectacular coberta que tenia (adjuntam una foto antiga). Feu un repàs de l’ornamentació de poms de flors, fruits, garlandes i formes geomètriques.
Per la seva part, Raquel Garduño, explicà que professionalment, ha suposat “un gran repte restaurar aquesta obra”. Quan es treballa en ella es dedueix que Soldati era “un gran estucador”.
Lamentà algunes accions del passat, com la “neteja amb salfumant”, que va fer perdre la pintura, o l’ús de pintura plàstica fa no gaire anys a l’entrada, que està complicant la feina. Contà que en aquests processos es deixen algunes modificacions posteriors “com a part de la història”. “La nostra labor es conservar –afegí– i fer que l’obra es preservi”.
A tall d’anècdota contà que per retirar la pols i el fum “s’empraren mascaretes”, amb una tècnica equiparable a les que es posen a la cara.
Es treballa sobre quatre tipus de material – estuc, fusta, pedra i ceràmica– i la part més deteriorada, deixant de banda les accions humanes errònies, és la inferior a causa de la humitat.
Encara que les feines estan molt avançades, encara manquen algunes setmanes per a rematar els treballs de restauració.