Los Damunt en blanc i negre
Una exposició fotogràfica al carrer per veure com ha canviat el barri on nasqué Alaró
Canvien les nostres vides i costums. I també el paisatge que ens envolta. Un torrent ha desaparegut. A la plaça dels Horts no hi creix cap verdura. La casa on viu una família anglesa o alemanya, ahir estava quasi en runes. On és la caserna de la Guàrdia Civil? Ningú treballa ja al carrer.
L’Ajuntament d’Alaró i l’Associació Cultural Al Rum presentam la mostra ‘Los Damunt en blanc i negre’. Hem cercat fotos antigues que van des dels anys vint als setanta del segle passat i les hem penjades a llocs propers on foren fetes. Passejant pels carrers del barri podreu comparar com era ahir i com ha canviat. És un canvi epidèrmic o molt més profund? És un debat que deixam en les vostres mans.A les següents pàgines trobareu informació sobre cada una de les fotografies. Com en els jocs dels diaris: cercau les diferències.
Les imatges són dels arxius de la famílies de Ca sa Pollencina, Vallès, Can Coixetí, Riera, Cançoner Popular de Catalunya i Rutes Amagades de Mallorca.
1. Carrer de Can Coixetí
On acaba el carrer de Can Coixetí comença Los Damunt. Aquí trobam dues vies que abracen el barri. A l’esquerra, la de sa Bastida. A la dreta, la del Torrent de s’Estret.
Com ha canviat aquesta zona?
El torrent ja està tapat. El nivell ha pujat prop de dos metres. La porta que es veu a l’edifici blanc de l’esquerra, ara és una finestra. Al fons es veu mínimament el pont que enllaçava amb el carrer de Ca na Fara. La paret del fons era l’hort de la caserna de la Guàrdia Civil. A la dreta, Son Bieló abans que se sembrassin els xiprers.
La foto es va fer en els anys seixanta. Els personatges són mestre Antoni ‘Coix’ i el seu fill del mateix nom.
(Foto família Rayo)
2. Carrer Torrent de s’Estret
El torrent es tapà a principis dels anys vuitanta en el tram que va del carrer de Ca na Fara al de Can Coixetí.
La imatge correspon a les tasques d’entubament. Al fons, el pont que passava per davall el carrer de Can Coixetí, de vegades es desbordava quan les pluges eren abundoses. El tram de carrer era tan estret que difícilment una bicicleta el podia compartir amb un cotxe o un carro.
Anys després, també es tapà el tram de torrent que va des de Ca na Fara a l’actual plaça dels Horts, a banda i banda es construïren nous habitatges.
(Foto família Riera Munar)
3. Plaça dels Horts
La foto es publicà a Rutes Amagades de Mallorca en els anys seixanta.
Acabam de sortir de Los Damunt. A mà esquerra, el camí de ses Artigues que ens durà fins al pas de s’Escaleta. A la dreta, una gran esplanada amb algunes figueres. Segons alguns testimonis orals, el seu fruit es llogava. L’Arxiduc Lluís Salvador escrivia el 1869: “Per un camí crespat es travessa la vall per arribar aviat a la casa dels Horts”.
A partir dels anys vuitanta, el solar s’urbanitzà, es construïren habitatges i es creà una plaça que recuperà el topònim dels Horts.
(Foto Rutes Amagades de Mallorca)
4. Carrer de Son Duran
Antigament era conegut amb el nom de carrer de la Font, ja que enllaça la plaça de Cabrit i Bassa amb el camí que condueix fins a ses Artigues.
Comparant la fotografia actual amb l’antiga dels anys seixanta, es pot veure que s’han produït pocs canvis en l’estructura, però que les cases, algunes d’origen medieval, s’han ‘modernitzat’ i ha crescut la mida de les finestres. El carrer estava sense asfaltar i els horts de mà dreta encara estaven actius.
(Foto Rutes Amagades de Mallorca)
5. Carrer de Son Duran
Això és un atzucac, un carreró estret i sense sortida. A Alaró n’hi ha un grapat. Quasi tots estan oberts en perpendicular a carrers orientats de llevant a ponent.
L’objectiu era que les cases miressin cap al sud per rebre la llum del sol en els dies d’hivern. A la foto antiga es veuen cases humils, rústiques i amb un cert grau d’abandonament.
Poc a veure amb les cases modernitzades de l’actualitat i convertides en objecte de desig per part dels residents estrangers.
(Foto Cançoner Popular de Catalunya)
6. Plaça de Cabrit i Bassa
Era i és l’epicentre de la vida de Los Damunt. Pel juny acull les festes de Sant Pere. Hi havia botigues i cafès.
Durant dècades s’hi trobava la caserna de la Guàrdia Civil. A la imatge es veuen algunes de les cases més antigues del poble, probablement dels segles XIV o XV, amb arcs de mig punt, encara que amb la divisió d’un dels immobles s’ha obert un portal d’estil diferent.
La casa de l’esquerra ha estat rehabilitada. Els fils d’electricitat i telefonia fan malbé l’estètica d’aquest racó més de cinc vegades centenari.
(Foto Cançoner Popular de Catalunya)
7. Plaça de Cabrit i Bassa
L’antiga caserna de la Guàrdia Civil ornada per celebrar el ‘Día de la Victòria’? El ‘Día del Caudillo’, és a dir, l’1 d’octubre per commemorar la seva designació com a dictador? La festa de la ‘Raça’?
En qualsevol cas, aquesta força de seguretat es traslladà, en els anys de postguerra, a aquest lloc des de la seu antiga del carrer de Son Amengual, devora l’estació del tren.
En els anys vuitanta, una reestructuració del cos, concentrà els guàrdies a Binissalem. L’edifici es reconvertí en residencial. Avui ja no hi ha cartells ni retrats de Franco ni el ‘Todo por la patria’, lema de la Guàrdia Civil.
(Foto Arxiu Municipal)
8. Plaça de Cabrit i Bassa
Quan s’entra en la plaça des del carrer del Quarter, aquesta és la visió que troba el caminant: a l’esquerra, la cisterna amb manxa incorporada construïda el 1866, de la qual els veïns s’abastien d’aigua abans que fos canalitzada.
Al fons, el carrer de Son Duran i, fent cantonada, la botiga de Jerònia Borràs Homar, on els veïns adquirien queviures fins a la primera dècada del segle XXI. En aquells anys, el barri tenia vida pròpia amb molts serveis independitzats dels de Los Davall. El trespol és de terra i pedres. Fins al 1971 no s’aprovà instal·lar el clavegueram i asfaltar els carrers. Des de 2017, la plaça està empedrada i semipeatonalitzada.
(Foto Rutes Amagades de Mallorca)
9. Carrer de Can Cresta
Algú imagina avui en dia un grapat de cosidores amb les màquines al carrer?
De cap de les maneres. La majoria de vies urbanes són un territori colonitzat pel cotxe. Cinquanta anys enrere se socialitzava a la via pública: els infants hi jugaven a pilota o a botar corda, els majors hi prenien la fresca mentre feien tertúlia, tothom la considerava seva.
Per cert, qui era en Cresta del topònim? No ho sabem, però a Alaró hi ha una dita que diu “foc i fum pel cul d’en Cresta”. És aquest el del carrer? O és el peculiar Jaume Cresta que, diuen, anava els diumenges a Palma vestit amb la bata de la feina per veure els toros?
(Foto família Lillo/de Ca sa Pollencina)
10. Carrer de Son Borràs
Nadal Colomar, mans a l’esquena i boina al cap, camina pel darrer tram del carrer de Son Borràs.
Si el de Son Duran ens porta cap a la font de ses Artigues, aquest també condueix a una font: la de sa Bastida. Les cases han canviat poc, el paisatge tampoc s’ha modificat gaire. Agafa el nom d’un dels deu molins d’aigua citats al Llibre del Repartiment després de la Conquesta de Jaume I. A l’extrem contrari del que està presa la foto, destaquen les cases del segle XVII construïdes amb carreus de pedra.
(Foto arxiu Lillo/Ca sa Pollencina)
11. Carrer de Son Ros
Les primeres comunions eren festa grossa. Com aquesta de Ca sa Pollencina, que es fotografien ben mudats al carrer de Son Ros. Altre cop, la vida fora de casa.
Per cert, Son Ros o Can Ros? En Ros és l’únic personatge que té dedicats dos carrers a Alaró. El de Los Davall, amb el Can. El de Los Damunt, amb el Son. Una pregunta: encara existeix la paret de pedra que es pot veure a la dreta de la fotografia? La imatge està datada en els anys seixanta.
(Foto arxiu Lillo/Ca sa Pollencina)
12. Carrer de Can Tià Roig
Dia de festa grossa al carrer de Can Tià Roig. Bona part dels veïns han sortit per acomiadar la núvia, Pedrona Reynés Colom, un 7 de febrer de 1959. L’acompanyen el seu pare, Joan Baptista Reynés Roig, de Can Baranda, i la mare, Joana Aina Colom Ripoll, de Can Rec. Al fons espera un cotxe.
En observar la imatge, es veu que ha canviat relativament. Ara està asfaltat. La primera casa de l’esquerra s’ha modernitzat. Al fons, on comença el carrer de Son Muntaner, la porta metàl·lica d’una cotxeria romp l’harmonia de l’escena antiga. Igual que l’excés de cablejat. Les cases que donen a la clastra i la placeta que es troben a l’esquerra es mantenen. La paret de pedra de la dreta manté un aspecte molt semblant.
(Foto Arxiu Joan Antoni Vallès)
13. Carrer de Sa Bastida
Aquesta imatge l’hem desplaçada respecte del lloc des del qual la feren. El creixement dels arbres no ens permetria avui veure les cases que, gairebé continuen igual que mig segle enrere.
D’esquerra a dreta: les cases de sa Bastida amb la clastra del lledoner, davant hi havia una era, desapareguda arran de la construcció d’un aparcament i un nou carrer d’accés al Camí de Vela. Cap a la dreta de la foto, un edifici gran, és l’antiga fàbrica de sabates de Can Teodoro. Fa cantonada amb una clastra al fons de la qual hi havia la carnisseria de Can Coixetí i a mà dreta, la casa de la mateixa família. Se suposa que a prop hi havia la primera església del segle XIII. On estava?
(Foto Arxiu Municipal)