Segon dia I Jornades d'Estudis Locals
ALARÓ JA MIRA CAP A LES SEGONES JORNADES D’ESTUDIS LOCALS DESPRÉS DE L’ÈXIT DE LES PRIMERES.
El segon dia de les Jornades d’Estudis Locals, organitzades per l’Ajuntament i Al Rum, han desbordat les previsions d’assistència. Si el primer es registrà un ple a la sala, durant el segon, la capacitat ha quedat superada i s’han instal·lat cadires addicionals.
Ha començat amb un bloc dedicat a l’ensenyament a Alaró, moderat per Aina Salom. Maria Rotger i Francesc Rotger han explicat com era l’escola pública alaronera fa just cent anys. No existia un centre únic i l’alumnat estava repartit en locals situats als carrers de sa Carnisseria (actual Alexandre Rosselló), al carrer de Son Tugores (actual Jaume Colom) i al casal de Son Tugores.
Antoni Aulí ha explicat un treball, elaborat juntament amb en Joan Pons, sobre els dos processos de depuració del magisteri a les escoles públiques d’Alaró. El primer procés fou més tou, el segon castigà molt més als docents. Alguns dels casos relacionats són el d’Andreu Rotger, encara que finalment no se’l sancionà. En canvi, Miquel Llinàs va ser suspès de feina i sou, encara que finalment se li rebaixà la condemna. Franco Llobera Estrades va ser sancionat entre altres raons perquè el rector d’Alaró Francesc Planas, futur bisbe d’Evissa, va fer un informe negatiu distint al redactat personalment davant l’afectat. Antònia Calleja va ser depurada per “anar sense mànigues”, encara que finalment no va ser sancionada.
Antònia Isern ha contat el cas curiós de la mestra Maria Montaner, mestre a Alaró entre 1976 i 1984, fou una gran innovadora en l’educació de pàrvuls especialment i acabà com a monja tancada a les Tereses de Palma. Després d’una formació que la portà a diferents ciutats europees i a Jerusalem, arribà a l’escolà pública alaronera on aplicà tècniques que no s’han trobat a altres indrets de Mallorca. Animals a l’aula, pissarres a l’alçada dels alumnes, meditació… un canvi radical respecte del que era l’educació hereva de l’escola franquista.
Desprès d’un breu refrigeri ha arribat l’hora dels dos castells d’Alaró amb un bloc moderat per Irene Calafat. Plàcid Pérez s’ha referit a la guarnició, armament i obres en el Castell a les darreries del regnat de Sanç (1311-1324). Ha contat quines eren les dependències o que a la guarnició calia tenir en compte la presència de sis cans.
L’arqueòleg Gabriel Llodrà ha desenvolupat els distints períodes que conformen la construcció del Castell i situat els seus orígens en el segle VI després de Crist. Amb esquemes i fotografies ha documentat a quin període correspon cada una de les restes que coneixem.
Antoni Grimalt ha canviat de fortificació i passat a la de sa Bastida per explicar quines són les restes de fauna trobades al jaciment.
A la cloenda, el batle, Llorenç Perelló ha repassat totes les aportacions fetes i la satisfacció que suposa haver afavorit investigacions que mai haguéssin vist la llum. Ha agraït a les disset persones que han presentat les tretze comunicacions presentades. El president d’Al Rum, Gabriel Campins, ha encoratjat a mantenir la celebració d’aquestes jornades. La propera convocatòria està prevista per l’any 2026, mentre que el 2025 es publicaran les comunicacions presentades enguany.
