Primer dia I Jornades d'Estudis Locals
PLE EL PRIMER DIA DE LES JORNADES D’ESTUDIS LOCALS
Més de seixanta persones han participat aquest dvendres en els tres primers blocs de comunicacions de les Jornades d’Estudis Local d’Alaró. El batle, Llorenç Perelló, ha agraït la participació i l’oportunitat que suposa aquesta iniciativa de l’Ajuntament i l’Associació Cultural Al Rum.
El primer bloc, sota l’epígraf l’Edat Moderna, l’ha obert Joan Pons i Payeras, qui ha desvetllat les informacions que ens aporta la visita pastoral del bisbe Juan de Santander a l’església d’Alaro del 1634. Miquel Jaume i Mateu Morro han exposat el contexte social en el qual es mou el legendari bandejat alaroner Mateu Reus, Rotget. La conclusió és que la gran pobresa en la qual vivia la població, l’empenyié cap el delicte. Per contra, Biel Ordinas ha guiat l’audiència per l’abundància de mobiliari, vaixelles, obres d’art i vestes que es trobaven a una possessió com la de Son Fortesa.
Després del cafè, Bel Peñarrubia ha conduït el segon bloc. Arànzazu Miró ha llegit una comunicació de Joan Círia que identifica mitja dotzena d’alaroneres músiques. La majoria executaren música en l’àmbit de la llar, encara que una d’elles actuà públicament amb l’orquestra Savoy. Eusèbia Rayó ha repassat la violència contra les dones alaroneres al llarg de cinc segles.
Al darrer bloc s’ha parlat de guerra i posguerra. Pau Torres ha enviat una comunicació en la qual s’ha exemplificat la persecució de les esquerres a través del cas del resident alaroner Miquel Seguí, primer amagat i després empresonat per simpatitzar amb l’esquerra. Finalment, Marçal Isern ha explicat la simbologia dels monuments feixistes un cop acabada la Guerra Civil, amb especial incidència en la denominada ‘Creu dels Caídos’, que s’aixecà a l‘actual plaça Sebastià Jaume.
Les jornades continuaran aquest dissabte a partir de les deu amb dos blocs i sis comunicacions. El primer està dedicat a l’ensenyament, mentre al segon es parlarà dels castells, en plural, alaroners.
