Al Rum explica al president del Consell la seva posició sobre el Castell.
L’Associació Cultural Al Rum ha acudit avui a una convocatòria amb alts càrrecs del Consell en la qual s’ha explicat l’estratègia que es fa comptes seguir per restaurar la fortificació. En resum, avui s’ha enviat una carta al Govern Central en la qual reclama que, com a propietari, restauri immediatament les murades. Si no ho fa, el Consell actuarà subsidiàriament i després presentarà la factura.
Pel Consell hi han participat el president, Llorenç Galmés; la vicepresidenta, Antònia Roca i el conseller de Territori, Fernando Rubio. Per part de l’Ajuntament hi eren el batle, Llorenç Perelló i els representants del PSOE, Omar Hernández, i de Més, Adolfo Collado. També hi eren el rector Joan Pons; el president de la Fundació, Guillem Cladera i una representació dels Voluntaris, que han explicat les tasques que desenvolupen a l’oratori i l’hostatgeria.
Per Al Rum hi han assistit, Biel Llodrà, com a arqueòleg, i Joan Riera. Llodrà ha explicat a les autoritats i als mitjans de comunicaciò les greus deficiències que presenta aquest monument amb més de mil anys d’història.
L’associació ha entregat un document a les autoritats en el qual, entre altres coses, explica:
“Al Rum i el Castell d’Alaró
L’Associació Cultural Al Rum té com a objectius la investigació, difusió i conservació del patrimoni d’Alaró. Una de les tasques en les quals es mostra més implicada és la defensa del Castell d’Alaró, un Bé d’Interès Cultural des de 1931 que pateix un deteriorament progressiu des de fa anys.
En aquest sentit, Al Rum dona suport a la nova estratègia del Consell de Mallorca i l’Ajuntament d’Alaró –amb suport unànime de tots els partits– per intervenir a les murades.
Si la tasca desenvolupada des de fa anys –almanco sis– no ha funcionat malgrat l’interès polític i dels funcionaris mallorquins, cal cercar nous camins. Valoram, en conseqüència, que es reclami a l’Estat, com a suposat propietari de les murades d’entrada, que actuï immediatament per a evitar el col·lapse de la fortificació i que, si no actua, ho faci subsidiàriament el Consell, d’acord amb el què estableix la llei.
Malgrat tot, no som aliens als problemes que es poden presentar i que volem plantejar perquè el camí per salvar el Castell encara pot estar ple d’obstacles.
1. L’Estat desconeix quins són els límits de la seva propietat, de fet sembla que aquest ha estat el darrer dels obstacles per evitar la cessió de la propietat. Intervendrà el Consell en la preservació malgrat els dubtes sobre el domini públic del monument?
2. La propietat ha comunicat a través dels mitjans de comunicació que considera que les murades són part de la seva finca. Mostra per això una declaració de la Comissió de Belles Arts dels anys trenta del segle passat. Reclamarà el Consell que sigui la família qui arregli les murades? Això agilitzaria els tràmits i evitaria plets, però a la vegada suposaria un reconeixement de propietat per part de particulars.
3. La família propietària ha fet a saber que, si algú fa algun moviment a les murades, anirà als tribunals. Pot demanar el Consell als tribunals una intervenció per raons d’urgència amb independència de com es resolgui la qüestió de la propietat?
4. La situació dels aljubs i de la torre de la Cova és molt greu; en el cas de la segona pot col·lapsar en qualsevol moment. A hores d’ara i pel que fa a aquests elements, mai s’ha dit que siguin patrimoni estatal. Exigirà el Consell a la propietat el mateix que a l’Estat? Intervindrà subsidiàriament en aplicació de la llei de patrimoni si no es prenen mesures?
5. Pel que fa a l’adquisició de la finca amb doblers de l’ecotaxa, Al Rum ho considera una opció desitjable pels valors històrics, sentimentals i ambientals que ofereix. Aquesta compra, encara que no és el més urgent, solucionaria els problemes d’intervenció. La valoració dels tècnics –1,1 milions– es troba molt allunyada de la demanda de la propietat –2,5 milions–. S’ha plantejat el Consell l’opció de l’expropiació?
